Petjades de cèrvids que es perden bosc endins, penombres i crepusclesque es fonen amb el llarg hivern, homes i dones que caminen sols isense ajuda, un vast territori despoblat que dibuixa el pas de lesestacions i que enamora al mateix temps que reclama solucions perdudes pels calaixos del progrés i la uniformitat. La denominada Lapòniaespanyola contrasta sobre manera amb la falsa abundància mediterrània, i actua com a refugi dels qui cerquen alguna cosa més que benestartransitori i pau vacacional. Una terra oblidada, sí, tanmateix unagran oportunitat, l'espai per on discorre una rutina anònima que noaspira a grans modernitats, allà on un pot retrobar-se amb si mateixmentre sent la remor del riu feréstec o assaboreix la bellesa de totplegat, des del detall més insignificant fins a la immensitatinabastable: els perfums de la natura, la profunditat del llenguatge,la crepitació de la llenya en la llar de foc, l'aigua que s'escorrepel vessant de les muntanyes, la simfonia d'un bosc tan bonic comdesatés, el silenci penetrant que tot ho amera? Amb el respecte perbandera, el jo narratiu cau pres d'un encanteri liter