“Li podria haver passat a vostè... a mi em va passar. Van trucar, vaig obrir la
porta i la dona vella que era allà davant meu em va dir: et vaig robar de ta
mare, lliscós, acabat de parir, calentó; et vaig deixar dins uns braços desconeguts
i d'unes mans que van donar-me unes monedes, me'n penedeixo; han
passat vuitanta anys, però no em vull morir amb aquest pecat a sobre.”


Enric Garcia Gušell, poeta molt reconegut i premiat a Catalunya,
s'assabenta que la seva vida ha estat una altra de la
que haguera sigut si no hagués estat robat i venut. A través
d'aquesta novel·la, Enric ens explica durant una plàcida
tarda, des de la casa on va néixer realment i després de
conèixer les seves veritables arrels, la vida atzarosa i gens
convencional que ha tingut, dins la qual no s'hi ha sentit
mai confortable. La peculiar relació amb les dones, la seva
addicció a l'ampolla, l'afecte pel seu amic capellà Damià, els
viatges a l'estranger i la seva estada a la presó de Lleida seran
la inspiració dels seus aclamats llibres. I ara, què li queda?