Susanna Rafart no només rellegeix la seva obra, sinó que,
en recollir-la i seleccionar-la, la reescriu i li dona una nova
direcció. En fi, que haurem de tractar-lo com un llibre nou, i
per reblar el clau n'haurem de copsar l'organització ideològica.
Per això ens tocarà entrar dins els temes i motius que
caracteritzen tres lustres d'intensa producció poètica: des
del fundacional Pou de glaç fins a la recuperació i adaptació
de la mètrica quantitativa a La mà interior (2011) i En el
teu nom (2015); des de la «poesia d'hivern» (com la va qualificar
Manuel Forcano) que envaeix les pàgines de Retrat en
blanc (2004) fins a l'esclat encegador de La llum constant
(2012); des de les proses poètiques de Baies (2005), passant
pel ritme monocord dels versos de L'ocell a la cendra
(2010) per arribar a la construcció del gran poema unitari i
històric —i alhora reescriptura d'un altre poema, de Maria
Àngels Anglada— que és En la profunda onada (2011).
Del pròleg de Francesco Ardolino.