Joan Martí i Castell és conegut sobretot pels treballs en
l'àmbit de la filologia i la lingušística. No s'ha volgut cloure mai
en un aïllament d'allò que s'esdevé en el món pròxim i llunyà;
sempre s'ha interessat i preocupat de l'evolució, la revolució
i la involució de l'univers i les persones. L'obra que presenta
és un gruix de reflexions que manifesten dubtes, inquietud
i esperança. L'autor hi fa un exercici de síntesi extrema, per
tal de reduir a molt pocs mots els pensaments sobre qušestions
transcendentals: sobre la vida i la mort, la política, el
llenguatge, la religió, les emocions... Hi afegeix un apartat
poètic en què, amb el recurs exclusiu als monosíl·labs, ret
homenatge a Joan Oliver, Pere Quart. Es tracta, en suma,
d'un recull d'advertiments crítics que ajuden a comprendre el
capteniment humà en un entorn convuls gens fàcil d'explicar
racionalment.