“El Balneario Guajardo avui és una ruïna. La galeria dels banys, devastada, amb les rajoles que cauen i les tines de marbre envaïdes pel llot, proclama encara a crits l'existència d'allò que havia estat a l'inici: la gènesi d'un món. Un món que va tenir lloc dins un espai i un temps definitivament perduts. [...] Són sovint les històries de família les que millor expliquen el rerefons d'una època, a través de les ambicions personals, les vicissituds econòmiques, els desclassaments en totes direccions i els canvis en els costums generacionals que els acompanyen. L'ascensió i caiguda del Balneario Guajardo d'Alhama de Aragón en constitueix un exemple diàfan.”

Aquestes memòries, relatades des de la mirada subjectiva del testimoni parcial, volen ser tant una aportació a la sempre apassionant història de les mentalitats i de les formes de vida, com un relat d'aprenentatge. Una forma d'accés a la vida adulta inherent a una dona nascuda als anys cinquanta del passat segle.