Aquest llibre és el testimoniatge d'una profunda identificació amb
els ideals d'una Catalunya sobirana i lliure. Per a Eduard Casas,
aquests ideals no es poden deslligar de la consciència lingušística,
totalment irrenunciable: cal conèixer a fons l'instrument expressiu
que van emprar Ausiàs March, Jacint Verdaguer i tants altres
escriptors, la memòria dels quals no morirà mai. L'autor és, sens
dubte, un bon poeta, amb una notable riquesa de lèxic i una
gran empenta imaginativa. D'altra banda, amb les seves paraules
de ciutadà exemplar, dona una sàvia lliçó als catalans d'aquest
segle XXI, massa sovint ancorats en el recel i en la incertesa.
(De l'epíleg de Jordi Pàmias)