A l'escola, tots aprenem a resoldre equacions de segon grau amb una fórmula que lliga els coeficients de l'equació mitjançant operacions algebraiques. Però, ens hem plantejat mai què succeeix si l'equació té un grau més gran que dos? Al segle XVI Cardano i Ferrari van obtenir fórmules per determinar, respectivament, les arrels de les equacions de tercer i quart grau. A l'inici del segle XIX Abel demostrà que no es poden obtenir fórmules del mateix estil per a les equacions de cinquè grau. Évariste Galois abordà aquest problema des d'un un enfocament completament nou i provà que no és possible trobar una fórmula per a les arrels de les equacions polinòmiques de grau major o igual que cinc per radicals. La seva teoria permet també donar resposta als problemes clàssics de construcció amb regle i compàs, així com una nova prova del teorema fonamental de l'àlgebra. Adreçat principalment als estudiants de l'assignatura Equacions Algebraiques, que s'imparteix al tercer curs del grau de Matemàtiques, i amb l'objectiu d'ajudar a comprendre aspectes fonamentals de la teoria de Galois, aquest volum ofereix un total de 274 exercicis resolts pas a pas, acompanyats de les definicions i els resultats teòrics, que complementen les classes teòriques i faciliten l'aprenentatge autònom de la matèria.