Aquest llibre ressegueix l'oscil·lant itinerari d'un segle de teatre valencià entre l'estrena dels primers sainets i la prohibició tàcita posterior a la guerra civil espanyola, tot reivindicant especialment l'extens conjunt d'actrius, gairebé oblidades, que dugueren a l'escena una producció sovint menystinguda globalment, però que reclama una atenció més acurada tant per la seua aportació a les lletres valencianes com per la seua importància sociocultural.
S'hi analitzen, d'una banda, la singularitat de l'ofici d'actriu, que trencava els esquemes del patriarcat ja que, bandejant l'àmbit domèstic i privat en què es veia reclosa la dona, li permetia evidenciar el seu talent i la seua creativitat i despertar l'admiració del públic, i, de l'altra, les vicissituds de la trajectòria professional d'un gran nombre de figures de la declamació i el cant líric que contribuïren a l'èxit i la dignificació del teatre autòcton, des de les capdavanteres Amàlia Mondéjar, Maria Agostí, Loreto Bru o Antònia Colom fins a les importants actrius de la Segona República als escenaris de Castelló, València i Alacant. Elles, esporàdicament o amb major regularitat, col·laboraren decisivament a l'èxit i la dignificació d'un teatre autòcton que, més enllà dels diglòssics joguets bilingües, també oferí sarsueles, revistes, drames o comèdies de major volada.