En paraules de Martí de Riquer, José María Valverde (1926-1996) fou «un escriptor complet, un poeta excel·lent, un excel·lent prosista, un crític literari de gran agudesa i originalitat i un gran historiador de la literatura». Encara hi podríem afegir “un traductor extraordinari”. Valverde, efectivament, cultivà una multiplicitat de registres i de gèneres i en tots ells excel·lí. Molts dels que hi van tractar el consideren un mestre, un savi del llenguatge. El llenguatge, el verb, de fet, fou la seva obsessió, l'objecte constant de la seva reflexió.

En el volum que teniu a les mans —i que recull les contribucions al Simposi que la Càtedra Ferrater Mora li va dedicar el desembre de 2021 amb motiu del 25è aniversari del seu decés— el lector podrà comprovar fins a quin punt Valverde fou un autor interessat per múltiples qüestions tant de la filosofia com de l'escriptura en general i molt particularment de la poesia. També hi trobarà elements per entendre per què va deixar una empremta tan notable en les generacions de pensadors que el van succeir, una petjada que encara avui resulta perfectament perceptible a les nostres universitats.