RAQUEL ESTRADA HI EXPOSA UNA MANERA D'AFRONTAR ELS LÍMITS PERSONALS, SOBRETOT A TRAVÉS D'UNA INTROSPECCIÓ PROFUNDA I INSISTENT A _Natació_, l'autora hi exposa una manera d'afrontar els límits personals, sobretot a través d'una introspecció profunda i insistent. Fa servir aquell ofec a la piscina, en la seva primera infància, i hi torna diverses vegades, per veure com se'n surt i per originar un punt de partida diferent per als poemes que segueixen, tots vinculats d'alguna manera al medi aquàtic. Aquella por que se li va originar, pràcticament superada després de tants anys, és, segurament, una de les primeres de moltes que han vingut, i és la mateixa por que la fa esperonar, buscar la mala bava i "disparar" literàriament contra el que no li agrada. Amb aquest poemari també ha indagat en la relació dels poemes que ha fet amb l'aigua, i dubta que el vincle provingui tan sols de la proximitat amb el mar. "Crec que no és el mar, i tampoc no és l'aigua; és l'haver de nedar sempre, sigui com sigui." * Ha publicat els poemaris _Filles_ (Premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, 2015); _Esferes coincidents. Tres finestres d'interior _(2013), a aquesta mateixa col·lecció, i _Pedregam o pedreria_ (Premi Gabriel Ferrater dels Premis Literaris Baix Camp, 2008). * La poesia de Raquel Estrada va en paral·lel a un procés personal de maduració. Així, _Natació _és un nou cim més alt des d'on guaitar i veure una evolució en la seva producció poètica.