Una novel·la subtil i meticulosa que parla d'un món en ruïnes en què les supersticions, la misogínia i la violència conviuen amb la necessitat urgent d'alliberar-se'n.La Janira va créixer amb la prohibició d?apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l?aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s?amaguen a l?abisme», li deia l?àvia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s?emportava. Tot i així, la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions. Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l?acceptació d?un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.