Acabada la guerra civil, el mateix 1939, la Santa Seu va manar fer una
enquesta a tots els bisbats que durant el conflicte havien quedat
en la zona republicana. D'una banda, es tractava d'esbrinar allò que
havia succeït durant el període que anava des de la proclamació
de la República (abril de 1931) fins la implantació de la dictadura
franquista. De l'altra, demanava una avaluació de les seves consequšències:
humanes (especialment les víctimes de la repressió revolucionària),
espirituals (sobre la conducta dels catòlics en particular
i de la població en general) o materials (destrucció d'esglésies o
altres bens). L'enquesta contemplava el conjunt del bisbat i cascuna
de les seves parròquies. Són aquestes darreres respostes, elaborades
pels sacerdots encarregats d'aquestes parròquies, les analitzades
en aquest llibre. El fet que de les 251 parròquies (no es contemplen
les sis de la ciutat de Lleida) que tenia el bisbat, contestessin
l'enquesta 238 converteix aquest document en una bona radiografia
d'allò que pensava el clergat lleidatà sobre un període tan conflictiu
i tenen un doble valor: allò que narren i com ho narren.