Aquest és un llibre heterodox tant en el seu contingut com en la seva genealogia. La tasca feta per Jane Jacobs, que va veure la llum ara fa més de seixanta anys amb Mort i vida a les grans ciutats, és un dels exercicis més importants de llibertat intel·lectual, de desafiament al pensament hegemònic i d?imaginació política arrelada a la realitat. Probablement això fa que no hagi perdut pas la seva vigència. Tot qüestionant les bases ideològiques, materials, institucionals i polítiques sobre les que s?han planificat, organitzat i construit les ciutats contemporànies, Jacobs fa una irònica radiografia de l?arquitectura del poder urbà. Unes urbs pensades per excloure la vida quotidiana i les necessitats de la majoria de la gent, uniformitzant i destruint la diversitat (social, d?usos, comercial...) i amb centres i processos de presa de decisions sense la gent del territori. Per contra, fa una apologia de la densitat urbana, dels carrers com a espai segur, de l?arrelament, dels barris i de la cura comunitària. Amb tot això, una de les característiques més valuoses d?aquesta obra és el mètode amb el qual es