Escrivint el que va passar, explicant la història amb la màxima veracitat que puc, intento reunir en un sol cos la dona del 2021 i la noia del 1983. No sé si és possible
París, una nit d'hivern del 1983. Ella té setze anys i ronda desorientada per carrers que li són desconeguts. En una nota té l'adreça del fotògraf A, trenta anys més gran que ella. Gairebé quatre dècades després, quan tant la seva vida personal com el món exterior es desintegren, la dona adulta intenta entendre la noia que va ser.
La novel·la, que té lloc a Oslo, Nova York i París, explora el poder dictatorial de la memòria endinsant-se en les complexes capes de records i oblits, en un intent d'explicar el més secret. Traça línies d'anada i tornada al llarg de la vida, línies que també travessen la inquieta noia de setze anys.
Aquesta és una història crua, nua i, de vegades, brutal sobre el poder i la impotència, el desig i la vergonya, la bellesa i l'oblit.