La Festa Major d'Algemesí, que té lloc cada mes de setembre des d'almenys el segle XVII, és una de les manifestacions de la música tradicional més significatives del territori valencià. La declaració per part de la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat l'any 2011 va suposar el reconeixement internacional d'un poble capaç de mantindre vives la seua cultura i la seua tradició de manera ininterrompuda, any rere any. La música tradicional, interpretada majoritàriament amb la dolçaina i el tabal, és una protagonista imprescindible de la Festa, i es mostra viva i actual en els gèneres de cercavila, balls de carrer i danses rituals.

El primer volum conté un pròleg de Josep Enric Estrela, un article de Cristina Martí Morell i Pau Llorca Ulzurrun de Asanza on es contextualitza la Festa des d'un punt de vista etnomusicològic, seguit d'una descripció exhaustiva per part d'Andrés Felici de tots els rituals, en la qual es mostra, de manera detallada, com s'organitzen les activitats, així com el capteniment que han d'adoptar els músics en tots els actes.

El segon volum, de Xavier Richart, conté les transcripcions en partitura de totes les melodies i ritmes usats en el desenvolupament de la Festa, una succinta anàlisi musical i una sèrie de reflexions personals pel que fa als valors socials i identitaris de la música tradicional.