Davant unes circumstàncies personals incertes i un moment social decebedor, Susanna Lliberós crida. Com hi ha un crit de guerra o com es crida l'amor, amb la mateixa força. I amb la mateixa complementarietat, o contrarietat. El temps i el context passen pel sedàs del dolor físic i del patiment psíquic personal fins a convertir-se en un crit que busca la col·lectivitat per a sonar més fort. Un crit com una rebel·lió, com una manera d'estar en aquest món. Esteu davant uns versos honestos que amb una lucidesa lírica poc freqüent reivindiquen la bellesa i el poder de la fragilitat. El Crit fa un homenatge a la llum quan s'està a l'engolidor més fosc de la tempesta. Hi ha soroll, i la poeta no el defuig, sap que de manera incontestable arribarà la música. Al remat està ací, entre nosaltres.