La Blanca és valenta i astuta. Una nit, en Camungles entra a la seva habitació per menjar-sela;encara que aquell monstre té un aspecte horripilant, la nena no s'espanta i hi comença un diàleg que acaba confonent-lo fins que dubta de la seva identitat.
—Alça, Xot el Bruixot!
—No soc en Xot. Soc en Camungles, el que no es talla mai les ungles!
–va respondre el bruixot, enrabiat.
—No em prenguis el pèl. Ets en Xot!
—Que no. Soc en Camungles
La Blanca, amb altes dosis d'astúcia i intel·ligència, aconsegueix que en Camungles acabi fugint cap a casa seva, convençut que és una estafa de bruixot que no recorda ni el seu nom.
La història traspua humor, tant a través de l'enginyós text de Margarita del Mazo, com de les imatges divertides i fresques de l'artista danesa Charlotte Pardi.
El missatge principal gira al voltant de l'astúcia, qualitat que converteix el més feble en fort; però, a més, en un altre nivell de lectura, ens pot fer reflexionar sobre temes profunds com l'autoengany o la negació de l'evidència fins al punt de no reconèixer-nos.
En aquest sentit, l'autora ens recorda “que és important mirar-se, de tant en tant, perquè no t'enganyi ningú fent-te pensar que ets d'una altra manera”.