El projecte que es recull en aquestes pàgines, dedicat a explorar la memòria de l'últim hospital psiquiàtric de València, l'antic Hospital Pare Jofré de Bétera, s'endinsa en la particular història d'aquest centre per a abordar una reflexió sobre la figura del manicomi com a espill de la societat, evidenciant al mateix temps el seu fracàs com a estructura d'aïllament. En la primera part, dedicada a la instal·lació 'Espill del món', es recuperen un total de 113 espills originals per a compondre una obra que, mitjançant la confrontació de fotografia -com a imatge del que veu l'espill- i espills -com a testimonis del que van veure-, qüestiona la concepció històrica i social de la malaltia mental com a condició simètricament oposada a la raó, evidenciant no sols el fracàs del manicomi com a estructura d'aïllament, sinó també el de la societat de la qual és reflex. La segona part se centra en la instal·lació 'Stultifera navis', que es compon de dotze peces escultòriques realitzades a partir d'un dels elements que es repeteix i que té una presència molt significativa en tota institució psiquiàtrica: les banyeres. Les banyeres van complir una funció terapèutica i normativa important en el passat, però, alhora, com tot rastre, tenen una funció testimonial en el present amb un gran potencial simbòlic. D'una banda, el seu buit recorda i assenyala els cossos absents, i d'una altra, funciona com a símbol d'aquest naufragi social que representa el fracàs del sistema manicomial i la societat que el va crear.