Segon (i últim) volum de la primera antologia poètica en llengua catalana de la guerra dels Segadors (1640-1652). Una mostra de poesia barroca culta i popular, amb una alta càrrega política, en la guerra més trascendent de la història del nostre país.
Durant la guerra, el vers fou una arma per als bàndols enfrontats, profrancesos i profelipistes, que van cantar victòries pròpies i derrotes alienes o van reflectir el clima del conflicte armat que es vivia al Principat. Els versos havien d'ajudar a vèncer, exacerbar els ànims i mobilitzar faccions. En aquest segon volum es recullen els poemes del gruix de la guerra (1642-1652), quan passada la primera efervescència, i després de la mort de Pau Claris, les perspectives de victòria per a Catalunya són cada cop més incertes. La majoria de composicions són anònimes i d'estils molt diversos, però també hi ha figures emblemàtiques de la literatura catalana barroca com Francesc Fontanella, que van immortalitzar un dels moments més rellevants de la història de Catalunya.