Després de l'èxit esclatant de Vida privada, el setè Imprescindible és una altra novel·la de popularitat i importància inqüestionables.
Oller és el fundador de la novel·la catalana moderna, i La febre d'or és la seva obra més ambiciosa i coneguda. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, quan moltes persones van aconseguir un enriquiment ràpid i fàcil gràcies a l'especulació borsària, i van patir, també, 'la davallada'.
L'obra situa Oller al costat i al mateix nivell que els grans novel·listes realistes europeus, com Zola, que prologà alguna de les obres del vallenc.
La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa, i que encara avui podem tronar en la nostra societat, és analitzada acuradament per Oller.
Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d'aquests personatges: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s'enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l'alta burgesia barcelonina, fins que és víctima de la seva obsessió pel diner, s'arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.

S'ha traduït a diverses llengües, entre les quals, el castellà, el francès i el polonès.
Se n'ha fet una adaptació per la pantalla amb molt d'èxit.

L'edició és a cura de Gemma Bartolí, que ja es va fer càrrec de La fabricanta; parteix de l'edició de 1928 supervisada pel mateix Oller, i fixa un text definiu.