Hi ha un lema ben conegut que diu que la informació és poder. En canvi, aquest llibre gira entorn de la relació entre desinformació i poder. Qui disposa d'una informació manté un poder sobre aquells que la ignoren; però quan la informació sembla accessible amb un sol clic, quan tot esdevé objecte de filtracions i compartir és la consigna, llavors el poder ja no recolza sobre la informació privilegiada: passa a exercir-se des del soroll confusionari, en un brou espés on els relats es disputen una atenció limitada i la veritat no és un horitzó estable per a confrontar-los, sinó un valor que cotitza en un mercat i que es privatitza, viralitza i monetitza, sense a penes relació amb els fets.
Aquest assaig representa, en suma, una breu introducció a la trumpologia, Cambridge Analytica i la propaganda computacional, el Pizzagate, la decadència de la saludable sàtira informativa, les estratègies de Wikileaks i Facebook i la cara oculta de la transparència, les conspiranoies que es van articular en una elaborada plandèmia, el magnetisme que exerceixen sobre nosaltres els rumors i les mentides més desmesurades, la vanitat digital que ens du a compartir compulsivament per un grapat de likes, els trols impostors i la metxa que incendia les xarxes amb elements racistes i sexistes per mitjà d'identitats falses, Black Mirro, com a distopia més presentista que futurista...
Com es pot promoure una ciutadania entusiàsticament activa a les xarxes que es mantinga atenta a l'actualitat informativa sense que resulte desinformada ni contribuïsca al seu torn a desinformar? Com es pot plantar cara al fet que el verb compartir, que desprén tan bones vibracions i ens sembla tan eufòric i fraternal, puga esdevindre una eina afavoridora de l'error i la mentida virals?