Aquest relat és un extens exercici de recuperació de
memòria familiar i històrica, escrit amb un estil proper,
humanista, afectuós i alhora intens. Aquesta crònica
combina harmoniosament les peripècies d'aquesta
nissaga dedicada a la matalasseria durant quatre
generacions amb els dramàtics esdeveniments històrics
del segle XX. D'aquesta manera, la narració transmet la
vivència dels diferents membres d'una familia senzilla
durant els moments més rellevants i tràgics de la nostra
història recent, amb especial atenció als anys al voltant de
la guerra civil espanyola. Una història i una vivència que
no poden caure en l'oblit.


“Hem hagut d'entendre per què els nostres avantpassats
van haver de silenciar la seva història. Després dels anys
de la República i de la Guerra Civil, no hi va haver cap altra
opció que callar i sobreviure. La posterior repressió fou
executada des de la revenja i fou percebuda amb por per la
desproporció. El resultat fou primer el silenci i després,
l'oblit.”