A mesura que turbulències de tota mena caracteritzen predominantment el nostre clima contemporani, van guanyant centralitat una sèrie dÆactituds i obres que, al llarg del segle xx, han conreat la poètica del silenci i han estat capaces dÆinterpretar, a través dÆella, la realitat ca.tica i fugissera de la nostra època. El prop.sit dÆaquestes pàgines és intentar desentranyar algunes de les claus dÆaquest tarannà alternatiu.El text sÆestructura a partir de deu estudis breus sobre temes centrals en lÆart i en lÆarquitectura contemporània, i sobre protagonistes destacats que han fet de la mesura un ingredient substancial de la seva obra: Jorge Luis Borges, Ludwig Mies van der Rohe, Yasujirō Ozu, Mark Rothko i Jorge Oteiza.Més enllà de les importants diferències geogràfiques i culturals que separen les temàtiques que tracten, hi ha un tret comú en totes elles: el rebuig de lÆart entès com una agressió histèrica als sentits, tal com és promogut per la pseudocultura mediàtica, i ùen contra sevaù lÆafirmació dÆuna interpretació artística de la realitat com a reflexió profunda i eloqüent, destinada a intentar rev