En els temps més foscos de la dictadura, hi ha encara qui resisteix. Són ombres que travessen el país d'amagat, antics soldats republicans i maquisards de la resistència francesa que formen part de la guerrilla urbana. No accepten la ignomínia d'un règim criminal i despietat, encara que ho hagin de pagar amb la seva vida. Els protagonistes d'Oblidades ombres formaven part d'una generació plena de projectes que no es van arribar a complir mai. Els horribles esdeveniments del segle XX que van haver de viure van esborrar les seves esperances, malgrat que alguns d'ells van continuar lluitant fins al final. Ramon Breu, després de Les llàgrimes del dictador i El dia dels Beatles, ens ofereix de nou una novel·la d'acció trepidant i dinàmica, amena i en ocasions crua, plena de situacions sorprenents i desconegudes. Amb Oblidades ombres, l'autor tanca la seva important «trilogia de la memòria», que ha dedicat a la recuperació d'una època fonamental de la nostra història contemporània. Ara, potser tan sols cal confiar que la dignitat dels seus protagonistes -tot i ser ombres, invisibles i oblidades- sigui encara