La Clara té quaranta-cinc anys i és professora de literatura
francesa a Andorra la Vella. Després d'un frec a frec amb la
pandèmia, la malaltia i la mort no queda indemne. La seva
història va de superació i d'un amor de joventut retrobat
després de més de vint anys. Va de l'amor de mare. Va de
la família, tan necessària i sovint malauradament tan complicada.
Va de la passió per la literatura i per l'art d'escriure. Va
d'anades i vingudes entre Andorra i França amb un rerefons
de Resistència, de passadors i de la Segona Guerra Mundial.
Va de sentir, de bategar les ales i de volar cada cop més alt
per sobreviure. Perquè la vida és un etern recomençar, com
l'aleteig d'una papallona.