Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), de formació universitària francesa, és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva creació el 1968. Ha publicat treballs d'història de la filosofia moderna, d'història del pensament català i de filosofia de la religió i és codirector de la col·lecció "Textos Filosòfics" d'Edicions 62. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1990 i posseeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ha estat el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d'Estudis de la UAB, membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell d'Avaluació Científica i Tècnica del Pla de Recerca de Catalunya.

Publicacions:
El estructuralismo (1968)L'estatut de la filosofia de la religió (1981)Fe cristiana i ciència moderna (1993)Traducció catalana i comentari del Discurs del mètode de Descartes (1996)Introducció a la lectura de Pascal (1996)Onze tesis sobre Kant (1998)Experiència estètica, experiència ètica i experiència religiosa (1999)L'ètica kantiana (2000)Les idees i els dies. Un segle de filosofia i ciències socials als Països Catalans (2002)Història del pensament cristià. Quaranta figures (2003)També ha editat en català (amb introduccions i notes) obres de Montaigne (1982), de Descartes (1996 i 1998), de Spinoza (1991) i de Kant (1982, 1984 i 2004).