La gerència pública com a element modernitzador de l'administració pública és un dels elements claus de la Nova Gestió Pública (NGP). Aquesta figura fou introduïda en l'administració pública local de Catalunya via gerència comarcal, un òrgan obligatori, professionalitzat i no electe, al qual se li atribuïren la direcció dels serveis i de l'administració comarcal, funcions executives que fins aquell moment eren exclusives d'òrgans electes en el règim local ordinari. La incorporació i adaptació de les eines d'organització i gestió del món privat a les organitzacions públiques representa un repte en la modernització i en els nous objectius d'eficiència de les institucions públiques. Aquest llibre recull la recerca empírica sobre l'expansió del model gerencial en organitzacions públiques (els consorcis locals) especialment favorables a la seva adopció i demostra que aquesta és molt més limitada del que es podria esperar a partir del discurs predominant. L'estudi desenvolupa un model d'anàlisi de l'expansió del gerencialisme a partir de la identificació de les funcions directives del gerent comarcal en els òrgans de gestió dels consorcis locals catalans, que tenen l'autonomia organitzativa necessària per incorporar la figura del gerent. La recerca analitza tant la realitat estatutària com el funcionament real de tots els consorcis locals catalans.