La present obra recull les lliçons que s'imparteixen a l'assignatura de Composició II a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i ofereix un cert recorregut per la teoria de l'arquitectura occidental en el període comprés entre el renaixement i el començament del segle XX. Resseguint els textos més significatius d'aquest ampli període, el nostre escrit vol ser un indici del pacient i apassionat treball de reflexió i crítica a partir del qual i per camins sovint estranys i tortuosos han pogut néixer algunes de les concepcions sobre l'arquitectura que encara sustentem.
Pere Hereu (Girona, 1941) és catedràtic d'universitat del Departament de Composició Arquitectònica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). S'ha dedicat amb preferència a l'estudi de l'arquitectura del segle XIX i començament del XX. Ha publicat Vers una arquitectura nacional (Barcelona, 1987), Elies Rogent. Memòries, viatges i lliçons (Barcelona, 1990) i Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona 1888 (Barcelona, 1988). És coautor dels llibres Elies Rogent i la Universitat de Barcelona (Barcelona, 1988) i Gaudí i el seu temps (Barcelona, 1990) i de l'antologia Textos d'arquitectura de la modernitat (Madrid, 1994).//