La localització d'una inèdita verge de talla de Ramon Amadeu (1745-1821) amb la seva corresponent documentació, va motivar el treball d'investigació de curs de doctorat presentat el 1994 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona que ara donem a conèixer. A la llum d'aquesta important aportació, l'autora fa un estudi de les obres escultòriques més destacades d'aquest mestre imaginaire, plantejant innovadores hipòtesis pel que fa a la producció d'aquest escultor i arribant a sorprenents conclusions. En aquest treball també revisa i analitza la pessebrística d'aquest figurista amb una eficaç metodologia que descobreix aspectes estilístics no contemplats fina ara i millora antics plantejaments. Confronta figures de pessebre documentades amb altres pertanyents a col·leccions particulars i apunta la possibilitat d'aquesta atribució.