L'home no sap com gastar els dies. Algú l'avisa que el temps és un material perillós en mans de qui no el sap fer servir. La dona es proposa comprar l'amor del marit que va abandonar. Afirma que tot té un preu, encara que mai no hagi pensat que el preu podria ser el de la traïció. La mare assegura que no té cap culpa d'haver engendrat un assassí, ningú controla el futur. Té el cor tan adormit que ni el dolor ni la vergonya són capaços de despertar-lo. La propietària de la pensió vol salvar el negoci a tota costa i per això no li importa perdre l'ànima. Només la televisió li servirà i en dóna gràcies. Una embarassada amb cabells rossos de minyona i sandàlies de pell no volia el fill que, aliè a la seva voluntat, se li completa, segon a segon, dins la panxa. Es diu d'ella que no té la capacitat de distingir entre el bé i el mal.