El novembre de 1838, George Sand, els seus fills i Frédéric Chopin van arribar a Mallorca. L'escriptora i el músic, que feia dos anys que es coneixien i eren amants, van viatjar a l'illa empesos per un doble estímul: l'un relacionat amb la salut, i un altre, més profund, vinculat a l'esperit romàntic d'un retorn a la natura a la recerca de l'harmonia entre uns paisatges encara verges. S'hi van estar quatre mesos, i de l'experiència en va sortir Un hivern a Mallorca, un testimoni literari que passa de l'enlluernament al desencís. Enlluernament per la meravella natural de l'illa, i desencís per les incomoditats, el menjar, el mal temps d'aquell hivern, la malaltia de Chopin, la malfiança dels nadius i la incapacitat per adaptar-se al decorat bucòlic que havien somiat.