Aquest és un llibre del tot singular. És l?aplec dels poemes que David Monllau (Amposta, 1940) ha anat fent al llarg de la seva ja dilatada existencia. Són poemes directes, que han sorgit a peu pla de l?experiencia, a partir dels simples fets d?observar, patir, gaudir, sospesar, estimar, condemnar i fins i tot jugar. Tal com apunta Xavier Bru de Sala en el proleg, ?són poemes per ser llegits, és clar, pero sobretot per ser dits, i fins i tot cantants, com es fa evident en les composicions del cantautor, o més ben dit cantactor, Andreu Rifé. Gracies als poemes que ha musicat Andreu Rifé, David Monllau és un poeta cantat, per exemple i segons em consta, a moltes escoles de Catalunya. Així, també com en temps preterits pero sense els altaveus de la tecnologia, la poesia popular s?expandia per un territori. Si en principi, els poemes anaven destinats a un públic proper i restringit, que s?ha ampliat amb la música, ara pel fet de publicar-se, adquireixen la dimensió col·lectiva que els correspon.? ?David Monllau és molt més que el poeta del Delta. Si és cert que els seus poemes estan lligats al Delta de l?Ebre,