Els 70 poemes els ha escrit algú que sap que "l'escriptura de versos és un extraordinari accelerador de la consciència" i, a la vegada, un art d'encantament. Són poemes que van al fons tèrbol de les coses, i tenen la musicalitat d'un cant estrany. Amb un llenguatge entenedor (aquí no hi ha cap intenció de mortificar el lector amb frases incomprensibles) Quim Español ens parla de coses senzilles i de coses inesperades, de l'amor i de la desolació, de la pèrdua i de la crueltat del temps, i ho fa amb una sensibilitat a flor de pell, però amb la distància que transforma la lleugera commoció en parla elegíaca, vigorosa i de rara bellesa. Els poemes nous intensifiquen el que l'autor ja va mostrar en els llibres anteriors: que la seva veu, dura i pulcra, "crea veritat" com es diu al pròleg, i que aquesta veu ens amanyaga en la versió recitada que presentem en aquesta edició.