Responent a la necessitat d'aprofundir dins el contingut esotèric - la cara oculta del moviment- a l'obra Mites del Modernisme a Catalunya (Premi Sant Miquel d'Engolastres d'Assaig Literari, de la Nit Literària Andorrana) l'autora, per mitjà de l'aproximació al simbòlic i l'ús de la metodologia antropològica d'anàlisi interpretativa de la realitat, s'endinsa dins l'estructura profunda - imaginari, orientalisme, esoterisme- i accedeix a la peculiar mitologia modernista per dues vies principals: el mite de la Natura i el mite del Paradís, ambdós relacionats per la presència invisible que és l'ànima de les peculiars produccions del modernisme català.