Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant

que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres,

dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li

agradaven; ningú d?aquesta raça no li feia el pes: el to verd

de la seva pell, els ulls ?d?un verd tan fosc que semblava negre?,

les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposades

a donar instruccions..., a part d?això semblaven terrestres,

llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada,

una mica sibilant, ritualitzada. Què en volien, d?ell? L?havien

fet anar fins a Neutrax, un petit satèl·lit artificial a dos dies de

viatge de Mart, amb l?oferta d?un treball increïblement ben

pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer càrrec

de qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestava

era l?espera.