Com podrà comprovar el lector d?aquest llibre, el pensament polític de Valentí Almirall (1841-1904) forma part de la tradició del primer catalanisme polític, d?aquell que es bastí des d?un liberalisme modern després del fracàs de l?experiència revolucionària i democràtica del sexenni 1868-1874. Un catalanisme ?aleshores particularista? allunyat, ja, del federalisme de Pi i Margall, com també del conservadorisme catòlic catalanista que representava molt bé el canonge Jaume Collell i la gent de ?La Veu del Montserrat?. El catalanisme almirallià, doncs, és una part dels fonaments d?aquell catalanisme polític d?esquerra que va anar consolidant-se, condicionat pel règim de la Restauració (1874-1923), fins a esdevenir hegemònic durant la II República. Almirall va ser, per tant, el primer a defensar ?i aquest no és un mèrit qualsevol? la politització del catalanisme literari renaixentista, la seva conversió en moviment polític, com a única via per aconseguir l?autogovern de Catalunya. I tanmateix, avui dia Almirall és pràcticament un desconegut. El centenari del naixement no va ser recordat ?per raons òbvies? com hauria calgut, i quan va escaure?s el 150 aniversari, l?any 1991, al cap de més d'una dècada de l?aprovació del nou Estatut d?autonomia, no es pot dir que les salves d?honor fossin gaires.