En aquest volum, el setè de la col·lecció Història del Pensament Cristià, l'autor centra l'atenció en l'era raó, un període que va de la Revolució Francesa, de l'any 1789, a la revolució de 1848. Són, doncs, seixanta anys durant els quals l'Ancien Régim va experimentar tot un seguit de sotracs, per bé que, al final, va sobreviure sotmès als dictàmens de l'era de la restauració (l'autor en parlarà al volum vuitè, encara no editat, que porta per títol Que creguin, de grat o per força). La "revolució" no va néixer per generació espontània; caldrà veure, doncs, les causes de tot ordre que provocar-ne l'aparició. I, de la revolució, a l'autor l'interessen les raons de fons, unes raons que tenen diverses lectures, entre les quals, com és natural, subratlla la que constitueix la base i l'entramat del pensament cristià de l'època: les mancances racionals de la fe catòlica i la resistència militant al pensament modern de part dels quadres dirigents del catolicisme.