Dispara, jo ja sóc mort és una història d'històries, una gran novel·la que amaga moltes novel·les i que, des de l'enigmàtic títol, fins a l'inesperat final, proporciona més d'un sorpresa i emocions a flor de pell. Hi ha moments a la vida en què l'única manera de salvar-te és morint o matant. A finals del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han d'abandonar Rússia fugint de l'horror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, una família àrab encapçalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es crea un vincle tan fort, una amistat tan sòlida, que es manté generació rere generació, per damunt de les diferències religioses. Amb les amenaces, la set de venjança i el xoc de passions com a teló de fons, les vides encreuades dels Zucker i els Ziad conformen un mosaic de traïcions i dolor, d'amors possibles i impossibles, i la gran aventura de viure i conviure en un territori marcat per la intolerància. Crònica intensa i commovedora de dues sagues familiars, aquesta novel·la de Julia Navarro ens endinsa en la vida de persones amb noms i cognoms, que lluiten per assolir els seus somnis i són responsables del seu destí. «Els personatges d'aquesta novel·la viuen amb mi, m'han ensenyat moltes coses, ja formen part de la meva història personal.»
Julia Navarro La crítica ha dit...
«La novel·la més complexa de Julia Navarro. Casi mil pàgines que entrellacen història i suspens, drama i política. Una obra decimonònica en ple segle XXI.»
J. M. Pozuelo Yvancos, ABC Cultural «Una novel·la de personatges, unes criatures presoneres de la seva època i dels vaivens històrics d'aquesta. Un relat ambiciós que comença a finals del segle XIX i arriba fins 1948 a través d'alguns dels esdeveniments més importants de la nostra història contemporània.»
AreaLibros «Una intensa i emocionada crònica d'una saga familiar que aprofundeix en el vertigen de la condició humana alhora que proposa una commovedora reivindicació de que per sobre de les pàtries hi són les persones.»
La Región