A finals del segle XIX i principis del XX, les bicicletes eren el mitjà de transport més modern que existia. L'automòbil encara no havia estat inventat, de manera que l'aparició d'aquella lleugera màquina de dues rodes per carrers i carreteres va esdevenir un fenòmen social. Era "el vehicle del futur", avançaven els més entusiastes, el vehicle definitiu. La bicicleta va ser abraçada per personalitats com els artistes Ramon Casas, Utrillo o Pere Romeu, i per empresaris i polítics com Claudi Rialp o Alejandro Lerroux. La vida a l'aire lliure, en contacte amb la natura, la possibilitat de desplaçar-se lliurement en un vehicle d'ús individual, sense dependre de diligències, trens o tartanes, va permetre a aquests homes descobrir el plaer del viatge. L'esport ciclista va tenir un auge extraordinari. Per tot Catalunya es van construir velòdroms i, imitant el que succeïa a França, el 1911 es va organitzar una cursa que emulava el ja aleshores famós Tour. La Volta Ciclista a Catalunya acabava de néixer, una cursa que ha perdurat fins als nostre dies, convertint-se en la tercera prova per etapes més antiga del calendari internacional. Aquest llibre narra, en la seva primera part, la història d'aquells pioners que, amb més coratge que coneixements, s'aventuraven a recórrer uns camins sempre polsegosos o enfangats a la recerca de noves experiències. La segona part del llibre és més personal. Es tracta de la crònica de la singular experiència viscuda per l'autor recorrent, 90 anys després i amb una bicicleta de curses d'època, el mateix itinerari de la primera Volta a Catalunya.