En el text que segueix es presenten tres porpoestes herètiques. Primer, una crítica a l'Escola de Frankfurt, a la seva recepció i a l'ús nociu de les seves tesis en l'actualitat. Una denuncia del pas en fals postmodern que les reconfigura com a element fonamentador d ela bona consciència europea antil·lustrada. Segon, un replantejament de la filosofia de la història al segle XX, situant a Hegel en un lateral i descrivint-la com el trànsit del herderianisme de les col·lectivitats al cosmopolotisme kantià. Un procés feliç, defensable, de dissolució de les diferències en el que ens trobem immersos i al que ens sentim obligats a contribuir. Tercer, una refutació de la memòria, enemiga de la història. Una destrucció de la memòria i dels seus estadants: els ancians de la tribu, els marmessors del passat, les víctimes, els àngels exterminadors, els nostàlgics del món d'ahir, els consevadors del futur, els filòsofs de la sospita,els ressentits, els crancs, les consciències desgraciades, els elements de la parahistòria, la profecia, la utopia i el mite del final.