El cos que som és una gramàtica de Déu, n?és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l?instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu.
El punt místic d?intersecció de la història divina amb la història humana és l?instant. No un instant idealitzat o abstracte, sinó aquest instant concret. L?instant és l?únic contacte entre les possibilitats infinites de l?amor diví i l?experiència mutable i progressiva de l?humà en nosaltres. La mística de l?instant ens reenvia, així, a l?interior d?una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nos realment presents: a veure en cada fragment l?infinit, a sentir la remor de l?eternitat en cada so, a tocar l?impalpable amb els gestos més simples, a assaborir l?esplèndid banquet del que és frugal i escàs, a embriagar-nos amb l?olor de la flor sempre nova de l?instant.