Hi ha dates que, abans que arribin, ja se sap que no seran ben bé com les altres. Són jornades que apareixen senyalades amb un color propi en l'imaginari col·lectiu, diades de les quals es reprodueix, pertot arreu, en els indrets més inesperats, la xifra del dia i la lletra inicial del mes. Són un símbol compartit, una bandera que s'alça per damunt de la gernació enmig de la boira i que esdevé, de seguida, un crit escrit als murs, un estendard de pedra en el camí, la platja somiada on aniran a parar totes les ones de la llibertat. Per al poble català, l'1 d'octubre de 2017 és una d'aquestes dates que van arribar per a quedar-s'hi, per sempre, per a ser explicades als descendents i als que no van poder-les viure a cada lloc, perquè ja s'han guanyat, amb escreix, el seu espai d'honor a la pròpia biografia personal i col·lectiva de tants catalans i catalanes.