0 0 1 274 1509 Edicions A Petició SL 12 3 1780 14.0 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Cambria","serif"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:JA;}
El fracàs de la temptativa de negociació d'una millora del finançament per Catalunya entre la Generalitat i el Govern d'Espanya així com el recolzament multitudinari a la manifestació de la Diada de l'onze de setembre de 2012, van precipitar el final de la legislatura iniciada al 2010 i que havia suposat la tornada al Govern de Convergència i Unió (CiU). El gir cap al sobiranisme de la formació nacionalista va dificultar les relacions entre el Govern i el Partit Popular (PP) del qual rebia suport, un altre motiu que, afegit als dos anteriors, va portar al President, Artur Mas, a convocar eleccions anticipades. L'avançament electoral va ser l'origen d'una campanya que es va articular al voltant de les aspiracions nacionals de Catalunya, posant en un compromís aquells partits més ambigus amb la qüestió —va ser el cas, per exemple, del PSC— o aquells que haguessin preferit no haver-la de tenir en compte –com podria ser el cas de PP i C's. L'eix econòmic, que havia estat el prioritari en la campanya de 2010, degut a la profunda crisi que domina les economies occidentals des de 2008, va quedar en un segon pla. En aquest estudi s'analitzen tots aquests aspectes i altres que tenen com a marc teòric i metodològic la comunicació política. 
 
L'Estudi de la campanya electoral del 2012 al Parlament de Catalunya és fruit d'una línia interdisciplinària de recerca al voltant de les campanyes electorals iniciada pel grup de recerca UNICA del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració del Departament de Ciències Polítiques de la mateixa universitat, i la participació d'investigadors d'altres centres de recerca: Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universidad de Deusto.