A la llum dels poetes que cita ?Dylan Thomas, Sylvia Plath, Leopoldo María Panero, Pedrolo, Anne Sexton i, amb significativa insistència, Felícia Fuster i Maria-Mercè Marçal?, l?autora configura un paisatge sempre obac en què reflexiona entorn no només de la creació poètica, sinó també de la vida i la mort, la memòria i l?oblit, l?amor i el desamor. I ho fa amb imatges volgudament brutals que combinen el fred i la pell, la tenebra amb la sal d?alta mar, la casa i la barbàrie d?Europa, el foc amb la neu ?no en va el seu primer poemari s?intitulava Dos hiverns i un incendi?: «Som dos miralls aïllats / som la pols de l?amor incinerat / i aquesta pols ens va colgant / com la neu que ara cobreix / la nostra casa en venda». Del pròleg de Mireia Calafell.