Maremar narra la història de la Jalila, una noia que fuig de la guerra de Síria i arriba a l'illa de Lesbos, Grècia. En Cesc, un home compromès amb la solidaritat dels refugiats, i l'Eva, la seva parella, l'ajuden a instal·lar-se a Barcelona.
A través d'escenaris geogràfics diversos, que conflueixen a la ciutat, la Jalila analitza la seva experiència i altres aspectes de l'exili. A més, la noia coneix en Joan, germà del seu pare adoptiu, un periodista amb qui inicia una història d'amor.
Un fet misteriós, associat a una vella masia, als avis d'en Cesc i a la postguerra uneix el passat i el present. Com si un mateix dolor s'assimilés, des de latituds i èpoques ben diverses, el sofriment de la Jalila es relaciona amb altres formes afins de patiment, que en Joan ha documentat arreu del món. La conscienciació de la Jalila, juntament amb el treball fotogràfic d'en Joan, converteixen les tràgiques vicissituds que conflueixen a Maremar en una vindicació de la força transformadora de la dignitat humana.