El moment de dir prou pretÈn recollir un sentiment compartit per molts catalans perÚ que pocs gosen expressar obertament. ?s un crit que denuncia la flagrant anormalitat en quË viu la naciÛ catalana, atenallada per la correcciÛ polÌtica i líacomplexament histÚric perÚ, significativament, capaÁ de manifestar-se multitudin?riament en ocasions. Parteix díuna ìauditoriaî que analitza líinacceptable tracte que rep Catalunya a mans de líEstat espanyol tal com ha il_lustrat líepisodi del nou Estatut. TambÈ assenyala la toler?ncia inaudita de quË gaudeix el franquisme residual a líEstat (tal com síha vist en líelaboraciÛ de la Llei de la MemÚria HistÚrica) i el que aixÚ suposa polÌticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal EspaÒola com a adreÁador moral de facto de la vida p_blica. Líautor acaba reflexionant sobre la treballada exclusiÛ de Maci? com a referent histÚric i el cas Maragall com a par?bola del mateix paÌs. El llibre ho complementa amb un compendi díidees pr?ctiques per al futur del catalanisme.