Amb la seva segona novel·la, Les històries naturals (1960), Joan Perucho va recuperar l'esperit de les lectures juvenils -les novel·les d'aventures i les històries de vampirs- i al mateix temps hi va fer una reconstrucció irònica i erudita de la Catalunya del segle XIX: del desenvolupament de les ciències de la il·lustració i de les lluites polítiques que van desembocar en les guerres carlines.El resultat: una novel·la culta escrita com si fos una novel·la popular sobre un naturalista escèptic, Antoni de Montpalau, que s'inicia en el misteri d'un cavaller de Jaume I convertit en vampir, Onofre de Dip, i que recorre el Maestrat i el Berguedà en cerca de noves víctimes.