Quan el febrer de 1993 ens vam instal·lar a Lanzarote, conservant sempre la casa de Lisboa, els meus cunyats María i Javier, que hi vivien des de feia alguns anys, juntament amb Luis i Juanjo, acabats d'arribar, em van regalar un quadern que havia de servir de registre dels nostres dies canaris. Només posaven una condició: que de tant en tant fes esment d'ells.Mai no vaig escriure res en aquest quadern, però va ser així, i no d'altra manera, que van néixer els Quaderns de Lanzarote, que durant cinc anys veurien la llum. Avui, sense esperar-m'ho, em trobo en una situació semblant. Aquest cop, però, les causes motrius són Pilar, Sergio i Javier, que s'ocupen del bloc. Em van dir que m'havien reservat un espai al bloc i que hi he d'escriure, el que sigui, comentaris, reflexions, simples i opinions sobre això i allò, en fi, el que vingui a tomb. Molt més disciplinat del que sovint semblo, els vaig respondre que sí, senyor, que ho faria sempre que no m'exigissin per a aquest Quadern l'assiduïtat que m'havia imposat a mi mateix per als altres. Per tant, pel que això pugui valer, compteu amb mi. José Saramago