Espanya és, sens dubte, molt més que un territori. Es tracta d'un gran contenidor que ens atreu però que ens refusa, és una immensa oficina que ens administra i que al mateix temps ens admira. La idea d'Espanya no és una idea incòmoda, però ens la fan difícil. De la mateixa manera que la idea de Catalunya no pot ser entesa pels catalans sense el manteniment de les brases del conflicte, tampoc la visió del món dels teòrics de l'espanyolitat pot prescindir de la suspicàcia permanent que Espanya està agafada amb pinces. Les dues entitats tenen -tenim- un problema de coneixement i de reconeixement. Al llarg de vint anys, Joan Barril ha seguit el dia a dia de les múltiples veus que han parlat, comentat, cridat, i fins i tot plorat, una o altra concepció d'Espanya o de Catalunya, i ha defensat sempre la capacitat d'entesa i les frases pedagògiques a favor del respecte mutu. Aquest recull és una mostra de la seva sensatesa, un rebuig íntim de la distància que provoquen les polítiques i una aposta per la proximitat de la gent.