Antoni Mª Alcover, Miquel Costa, Josep Miralles, per un costat, i el marquès de Vivot, Miquel J. Sureda, Guillem Massot Beltran, i d'altres varen admirar el P. Rosselló com a eclesiàstic, predicador, director espiritual i persona excel·lent. No varen ser tants els que s'adonaren que la seva valoració provenia d'haver-lo topar en associacions de joves, creades o animades per ell. La seva irradiació social quedava amagada darrere la seva virtut. Difícilment entendrem la societat i l'Església a la Mallorca de la Restauració sense els esforços gegantins per teixir uns vincles associatius, que obriren l'Illa a l'època industrial, a la banca, a la Renaixença i a l'esplet de congregacions religioses. Les congregacions plasmaren ideals espirituals, encaminats a promoure l'educació de la dona i dels infants, la higiene, el servei als malalts, no coberts per la societat liberal del moment. D'altres es dedicaren a l'educació o a la predicació itinerant, com la fundada pel P. Rosselló. Va promoure la restauració catòlica des de la pastoral missionera, que pressuposava una renovació del clergat, per a la qual oferia l'associacionisme, les cases d'espiritualitat i l'acompanyament personal. Com a mòbil del seu impuls missioner hi havia l'espiritualitat dels Cors de Jesús i de Maria, entesa com a amor ardent, que havia d'encendre els esperits, refredats per la indiferència.
El pare Joaquim Rosselló fou considerat columna i torxa de l'Església de Mallorca, va ser un personatge polivalent, la biografia del qual és traçada amb agudesa i amb coneixement de causa per un membre eminent de la seva congregació.